TRAJECTÒRIA BIOGRÀFICA I LITERÀRIA
Mercè Rodoreda i Gurguí ( Barcelona 1909- Girona 1983 ) fou una lectora incansable de literatura catalana, d’autors com Verdaguer, Víctor Català, Joaquim Ruyra, etc. i també d’autors representatius de les noves tendències del segle XX.
Durant els anys 30 col.laborà a diferents revistes,, on es publiquen les seves primeres narracions:
Sóc una dona honrada?,
Un dia en la vida d’un home,
Crim, que més endavant rebutjaria totalment. Aquesta etapa de primeres temptatives culmina el 1937 quan guanya el premi Crexells amb la novel•la Aloma, única obra de preguerra acceptada per l’autora.
Rodoreda centra la seva narrativa sobre una adolescent que es diu Aloma, perquè el seu oncle que llegia Ramon Llull (Llibre d’Evast, Aloma i Blanquerna) ho va voler. Aquest recurs literari- la referència a Llull- li permet establir la diferència entre les dues dones: la de Llull, feliç i realitzada en el seu matrimoni; la de Rodoreda, marginada per les seves relacions amoroses i el fill il•legítim que espera.
A partir d’aquesta obra es comencen a veure les característiques i temàtica de la seva narrativa:
Plantejament del triangle amorós; presentació de les relacions dona-home com a irreconciliables, on l’home es converteix en subjugador i la dona en víctima; sexualitat traumàtica,…
Heroïnes amb una visió falsa de la realitat, bastida a partir de l’enlluernament del cinema i la literatura
Elaboració de símbols: casa, jardí, coloms, flors…
En acabar la guerra civil ha d’exiliar-se, primer a França i després s’instal•la definitivament a Ginebra fins al retorn a Catalunya cap als anys 70.
Transcorren vint anys fins que agafa de nou la ploma i ho fa amb Vint-i-dos contes on s’accentua la visió pessimista que hom troba a Aloma.
Dels anys 60 tenim dues novel•les: La plaça del Diamant (1962) i El carrer de les Camèlies (1966) on l’autora deixa de ser omniscient i les protagonistes- Colometa i Cecília-expliquen les seves històries. El marc social d’ambdues novel•les és Barcelona.
A partir d’aquí comença a variar els seus elements característics. L’espai i el temps deixen de ser significatius i comencen a prendre relleu els elements simbòlics i els elements fantàstics i irreals.
El 1966 publica Jardí vora el mar on es produeix un canvi en el punt de vista, ja que el narrador és un vell jardiner que explica una tràgica història d’amor i un any després publica un altre recull de contes La meva Cristina i altres contes en què recrea un univers de ficció inconcret i atemporal.
Del 1974 és Mirall trencat que ens narra la història d’una família de la burgesia barcelonina. Existeixen nombroses diferències entre els personatges d’aquesta novel•la i els de les anteriors, per exemple llur abundància i extracció social-molt més elevada en aquesta última-. A més, el punt de vista unívoc es converteix en múltiple i prenen importància alguns personatges masculins, malgrat el predomini-com és característic en les obres de Rodoreda-dels femenins.
De l’última època és el recull Viatges i flors (1980) i la novel•la Quanta, quanta guerra (1980). Aquestes narracions són absolutament simbòliques i els referents reals desapareixen.
Mercè Rodoreda va morir el 13 d’abril de 1983 i pòstumament es va publicar La mort i la primavera (1986).
ESTUDI SOBRE MERCÈ RODOREDA I
MIRALL TRENCAT
