TRAJECTÒRIA BIOGRÀFICA I LITERÀRIA
Mercè Rodoreda i Gurguí ( Barcelona 1909- Girona 1983 ) fou una lectora incansable de literatura catalana, d’autors com Verdaguer, Víctor Català, Joaquim Ruyra, etc. i també d’autors representatius de les noves tendències del segle XX.
Durant els anys 30 col.laborà a diferents revistes,, on es publiquen les seves primeres narracions: Sóc una dona honrada?, Un dia en la vida d’un home, Crim, que més endavant rebutjaria totalment. Aquesta etapa de primeres temptatives culmina el 1937 quan guanya el premi Crexells amb la novel•la Aloma, única obra de preguerra acceptada per l’autora.
Rodoreda centra la seva narrativa sobre una adolescent que es diu Aloma, perquè el seu oncle que llegia Ramon Llull (Llibre d’Evast, Aloma i Blanquerna) ho va voler. Aquest recurs literari- la referència a Llull- li permet establir la diferència entre les dues dones: la de Llull, feliç i realitzada en el seu matrimoni; la de Rodoreda, marginada per les seves relacions amoroses i el fill il•legítim que espera.
A partir d’aquesta obra es comencen a veure les característiques i temàtica de la seva narrativa:
Plantejament del triangle amorós; presentació de les relacions dona-home com a irreconciliables, on l’home es converteix en subjugador i la dona en víctima; sexualitat traumàtica,…
Heroïnes amb una visió falsa de la realitat, bastida a partir de l’enlluernament del cinema i la literatura
Elaboració de símbols: casa, jardí, coloms, flors…
En acabar la guerra civil ha d’exiliar-se, primer a França i després s’instal•la definitivament a Ginebra fins al retorn a Catalunya cap als anys 70.
Transcorren vint anys fins que agafa de nou la ploma i ho fa amb Vint-i-dos contes on s’accentua la visió pessimista que hom troba a Aloma.
Dels anys 60 tenim dues novel•les: La plaça del Diamant (1962) i El carrer de les Camèlies (1966) on l’autora deixa de ser omniscient i les protagonistes- Colometa i Cecília-expliquen les seves històries. El marc social d’ambdues novel•les és Barcelona.
A partir d’aquí comença a variar els seus elements característics. L’espai i el temps deixen de ser significatius i comencen a prendre relleu els elements simbòlics i els elements fantàstics i irreals.
El 1966 publica Jardí vora el mar on es produeix un canvi en el punt de vista, ja que el narrador és un vell jardiner que explica una tràgica història d’amor i un any després publica un altre recull de contes La meva Cristina i altres contes en què recrea un univers de ficció inconcret i atemporal.
Del 1974 és Mirall trencat que ens narra la història d’una família de la burgesia barcelonina. Existeixen nombroses diferències entre els personatges d’aquesta novel•la i els de les anteriors, per exemple llur abundància i extracció social-molt més elevada en aquesta última-. A més, el punt de vista unívoc es converteix en múltiple i prenen importància alguns personatges masculins, malgrat el predomini-com és característic en les obres de Rodoreda-dels femenins.
De l’última època és el recull Viatges i flors (1980) i la novel•la Quanta, quanta guerra (1980). Aquestes narracions són absolutament simbòliques i els referents reals desapareixen.
Mercè Rodoreda va morir el 13 d’abril de 1983 i pòstumament es va publicar La mort i la primavera (1986).
EXERCICIS CONTE "LA SANG"
Es realitza per parelles. Data de lliurament: 29 març (per correu de la NET, assumpte: deures )
1. Resum del conte en 8 línies
2. Característiques de la narrativa de l'autora que trobeu al relat:
- relacions home-dona
-pas del temps
-somnis
-símbols
(algunes de les preguntes posteriors us poden ajudar a enfocar aquests temes)
3. Anàlisi dels personatges
4. Llegiu atentament els fragments següents, on es pot apreciar la gran càrrega simbòlica de les dàlies:
(1)I el meu marit deia que les dàlies eren els nostres fills, perquè el meu marit era així, sap?
(2) Veu? -em va dir- en aquesta panera sense res, el meu marit cada any hi plantava les
dàlies. Feia un sot amb un punxó en la terra flonja i jo li anava donant les cabeces d'una a
una i ell les colgava i les cobria a poc a poc. (pàg. 15)
a) Com queden reflectides les relacions amoroses dels protagonistes en aquests textos?
b) Per què les dàlies són els seus fills?
c) Busqueu i copieu altres fragments on es manifesti aquesta comparança entre dàlies i
nens.
5. Llegiu ara aquests altres fragments:
Text 1
I, veu?, a mi, de joveneta, era una mena de flors que no m'agradaven, perquè més aviat
són unes flors que fan pudor. (pàg. 15)
Text 2
Ara ell viu a casa d'uns nebots i si ens trobem pel carrer ens donem la mà i ell em diu:
«Com et trobes?», i jo li dic: «Bé, i tu?» I, veu?, mai més no hi ha hagut dàlies en
aquesta panera. A vegades, quan hi ha massa herba, l'arrenco i cavo una mica la terra
perquè no faci lleig i si veig dàlies en un aparador em ve com una mena de mareig i tinc
ganes de vomitar, dispensi. (pàg. 24)
a) Durant quin període de temps a la protagonista li agraden les dàlies?
b) En quins moments de la seva vida no li agraden?
c) Amb quin període de la vida de les dones coincideix?
d) Per què creu ella que al seu marit li agraden les dàlies?
e) A què s'associen en el conte?
6. La protagonista, a causa de la seva edat i per oposició a la noia jove, considera que ja ha
deixat de ser dona. Busqueu algun fragment en què es demostri aquesta idea:
a) Quina importància té la menstruació per a la protagonista? Busqueu algun fragment
on se simbolitzi la sang.
b) Segons ella, què arriba amb la menopausa?
c) Amb què associa el temps fèrtil d'una dona?
d) Quan considera la protagonista que comença i acaba la felicitat per a una dona?
7. La protagonista sent que, a causa del pas del temps, el seu matrimoni ha fracassat
a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.
b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs?
c) En quina estació de l'any es formalitza aquesta ruptura?
d) Per similitud, en quina època de la seva vida es trenca?
8. En un moment determinat la figura paterna substitueix la figura del marit. Quan i per què es
dóna això? Què representa el pare en el somni que té la protagonista?
Algunes d'aquestes preguntes han estat extretes del dossier publicat a "
El gust per la lectura"
